Associació de Veïns de la Barceloneta Associacions  Barcelona

Associació de Veïns de la Barceloneta

stop-bullying-1 - Precoin Prevención

Conflicte escolar 

  • Conducta accidental
  • El seu objectiu no es fer mal
  • Conflicte entre iguals
  • Intervenció amb resolució de conflictes
  • No existeix un patró d’agressió
  • Deixa un aprenentatge positiu en resoldre’s

Assetjament escolar

  • Conducta intencional
  • Els seus objectius són principals: fer mal, guanyar control sobre la persona a través de l’agressió física o verbal.
  • Necessitat d’implementació d’una estratègia especifica.
  • Efectes quan no arribem a una solució: baix rendiment acadèmic, baixa autoestima, abandonament escolar, idees suïcides.

Què no és Bullying?

  • Els problemes generals d’indisciplina (incompliment de les normes generals del centre).
  • Conducta antisocial (indiferència greu envers les normes socials. Mentides, robaments, falsificacions de signatures, consum de tòxics...).
  • Conductes disruptives (comportaments impulsius, falta de motivació per modificar-los, molestar i interrompre, aixecar-se sense permís...)
  • Desinterès acadèmic (comportament d’apatia, desídia).

Què és?

Ha d’existir  una víctima (indefensa) atacada per un agressor o grup d’abusadors. Ha d’existir una desigualtat de poder (desequilibri de forces) entre el més fort i el més feble.

Tipus

Rols

1. Agressor

1.1. Personalitat

  • Agressiu i impulsiu
  • Falta d’empatia
  • Poc control de la ira
  • Autosuficient
  • Falta de sentiment de culpa
  • Baixa tolerància a la frustració
  • Poc reflexiu
  • Dificultat per acceptar les normes
  • Dèficit en habilitats socials i resolució de conflictes
  • Necessitat de tenir poder, de domini, de sentir-se superior
  • Percepció errònia de la intencionalitat dels altres
  • Sempre de conflicte i agressió cap a ell
  • Actitud positiva davant de la violència

1.2.Aspectes físics

  • Sexe masculí, físicament més forts

1.3. Àmbit social i familiar

  • Dificultats d’integració escolar i social
  • Sota interès per l’escola
  • Falta de forts llaços familiars
  • Permissivitat familiar respecte a l’accés del nen o jove a la violència
  • Pot sentir que pares o professors no li “paren esment”
  • Ha vist als seus pares o germans obtenir el que desitgen utilitzant mètodes agressius
  • Sofreix o ha sofert agressions d’un altre noi, germà o pares

2.Victima

2.1. Personalitat

  • Inseguretat
  • Baixa autoestima
  • Ansietat
  • Dèbils
  • Submisos
  • Tímids
  • Introvertits
  • Dificultat per relacionar-se i falta d’habilitats socials
  • Indefensos apresa per experiències prèvies

2.2.Aspectes físics

  • Freqüentment homes, menys forts físicament; característiques físiques (ulleres, obesitat, dins d’una minoria...)

2.3. Àmbit social i familiar

  •  Dificultats per fer amics (això provoca dependència dels demes i els predisposa a la submissió i victimització; poc populars a classe).


Tipologia

1. Agressor

  • Actiu (es relaciona directament amb la víctima)
  • Indirecte o passiu (incita als demes perquè realitzin actes de violència contra les seves víctimes).
2. Víctima
  • Actius i provocatius (es poc freqüent. Generalment són alumnes amb problemes de concentració que molesten als que estan els seus voltants).
  • Passius (és la més freqüent. Són insegures i callen davant de l’agressió).
3. Espectador
  • Alumnes que es posen al costat de l’agressor per “sentir-se més fort” (posar-se del costat de la víctima els fa sentir-se més dèbils).
  • Alumnes que ho passen bé amb les agressions
  • Alumnes que pensen que protestar no serveix per res.
  • Alumnes que tenen por i pensen que si diuen seran els següents.
  • Alumnes que toleren els maltractaments.

Conseqüències

1. Agressor

  • Aprendre que la violència és una forma d’aconseguir els seus objectius (preàmbul de la conducta delictiva).
  • Reconeixement social mitjançant l’agressivitat (generalització de la conducta: vida en parella, àmbit laboral...)
2. Víctima
  • Fracàs i dificultats escolars
  • Ansietat anticipatòria
  • Fòbia a l’escola
  • Desenvolupament d’una personalitat insegura
  • Baixa autoestima
  • Indefensa apressa
  • Quadres depressius
3. Espectador
  • Aprenentatge negatiu respecte al seu comportament davant de situacions injustes.
  • Observació i reforç de models inadequats d’actuació.
  • Falta de sensibilitat davant el sofriment dels demes.
  • A vegades sensació d’indefensió semblant a la víctima.

Detecció

Indicadors de víctima

Conductes de fugida i evitació

  • Per arribar o anar-se de l’escola esperar fins que no hi ha ningú, es queda l’últim
  • Rutes il·lògiques per anar o tornar de l’escola.
  • Absentisme escolar
  • Aïllament social evident als patis, les aules i els carrers
  • Passa a casa més temps del normal, no surt els caps de setmana
  • Desgana per estar amb els companys i relacionar-se,  prefereix estar sol.

 Conductes publiques que expressen inseguretat

  • Buscar estar a prop d’adults als patis i llocs comuns de l’escola.
  • Buscar “amics” i companys de joc de menor edat.
  • Es col·loca en llocs de l’aula allunyats dels altres

Conductes d’ansietat i estat afectiu-emocional

  • En algun moment plora i demostra dolor físic o psíquic: tristesa, humor inestable, irascibilitat, atacs d’ira injustificats, fingeix dolor per evitar algunes situacions o entorns.
  • Somatitzacions diverses: pèrdua de l’apetit, vòmits...
  • Problemes de somni
  • Nerviosisme
  • Regressions (descontrol d’esfínters, quequeig, infantilització, dependència...)

Conductes problemàtiques

  • Adopció d’un rol de “bufó” contínues pagesades i fins i tot provocacions: agafen diners i objectes de casa per saldar deutes existents.

Rendiment acadèmic

  • Mostra dificultats d’atenció i concentració en les tasques escolars: descens del rendiment acadèmic.

Altres

  • Oculta l’origen i li posa nerviós algunes trucades telefòniques.
  • Es queda sense entrepà, fa tasques dels altres.
  • Presenta senyals d’agressió física (roba trencada, marques corporals...)
  • Li falten coses a l’estoig (els seus materials)
  • Sovint es troben al tirats pel sòl, amagats o espatllats.
  • Cartells i pintades amb insults i amenaces al voltant de l’escola o barri.

Precaució

  • Les relacions dels alumnes quan no hi ha professors (passadissos, menjador, pati).
  • Pintades en els WC, patis.
  • No participació habitual d’un alumne a les sortides de grup.
  • Donar importància als insults o riures cap a determinats alumnes.
  • Alumnes que de cop presenten absentisme escolar.
  • Estar atents aquells alumnes que siguin diferents (per la seva forma de ser o aspecte físic).
  • Quan un alumne es queixa que li roben coses (sovint li falta material).
  • Alumnes que presenten canvis l’estat d’ànim sense causa aparent (tristesa, es mostra poc comunicatiu...)
  • Alumnes que presenten escasses o nul·les reaccions amb els companys (aïllament social).
  • Evidències físiques d’agressions.
  • Queixes somàtiques constants de l’alumne (mal de cap, dolor de panxa...)
  • Variacions del rendiment escolar.
  • Queixes de pares que l’alumne no vol anar a l’escola.

Intervenció

Educadors

  • Els adults modelen i guien les actituds i conductes a les escoles.
  • Responsables de vetllar per la seguretat de l’alumne.
  • Tenen una alta probabilitat de ser els primers a detectar les diferents situacions d’abusos.
  • Tenen la responsabilitat moral i professional d’atendre les demandes socioafectives de l’alumne.
  • La indisciplina i la violència que poden generar-se en les escoles, recau directament i negativament en el desenvolupament de la seva labor professional.
  • Poden ser part directament implicada del problema, quan donen agressions.
  • Són els primers adults als quals pot accedir l’alumnat de risc.
  • Són conscients com a col·lectiu, de les dificultats que troben per mantenir en les seves escoles ambients de bona confiança.

Conductes

  • Comportament passiu (no defensar els interessos, fugir de la situació).
  • Comportament agressiu (defensar els nostres interessos sense respectar als altres).
  • Comportament assertiu (respondre tal com voler però sense ferir, mostrar-nos agressius o defensar-nos de res).

Tècniques instrumentals

  • Tècnica de reestructuració cognitiva.
  • Tècnica autoinstruccional.
  • Entrenament en assertivitat.
  • Tècnica de relaxació.
  • Tècnica de resolució de problemes.
  • Dilemes morals.
  • Entrenament de l’empatia.
  • Tècniques de prevenció de recaigudes.

Models d’intervenció

1. Agressor

  • Constructes deficitaris (pensament rígid, autocontrol emocional, relacions interpersonals, pensament deformats, empatia, valors).
  • Model d’intervenció general (abordatge des de l’orientació cognitiu-conductual, anàlisis funcional A-B-C, tres nivells des resposta: motora, cognitiva i emocional).
  • Tècniques instrumentals.
2. Víctima
  • Constructes deficitaris (relacions interpersonals, autoestima i autoconcepte, pensaments deformats).
  • Model d’intervenció general (abordatge des de l’orientació cognitiu-conductual, anàlisis funcional A-B-C, tres nivells des resposta: motora, cognitiva i emocional).
  • Tècniques instrumentals.

3. Espectador

  • Constructes deficitaris (empatia, desenvolupament en valors, relacions interpersonals).
  • Model d’intervenció general (abordatge des de l’orientació cognitiu-conductual, anàlisis funcional A-B-C, tres nivells des resposta: motora, cognitiva i emocional).
  • Tècniques instrumentals.

Prevenció

  • Mitjançant xerrades a alumnes, pares i professors.
  • Anàlisis i avaluació del fenomen en l’escola.
  • Educar en valors i habilitats socials des de primària.

Com millorar l’autoestima?

S’ha de tenir en compte aquests aspectes:

  • Sobregeneralització
  • Designació global
  • Pensament polaritzat
  • Autoacusació
  • Lectura del pensament
  • Fal·làcies de control
  • Racionament emocional

Exercicis per millorar l’autoestima:

  • Donar-se autoinstruccions positives.
  • No generalitzar.
  • Centrar-nos en els aspectes positius que tenim.
  • Fer conscient dels èxits assolits.
  • No comparar-se.
  • Confiar en si mateix.
  • Acceptar-nos a nosaltres mateixos.
  • Esforçar-nos per millorar.

Quan es descobreix el Bullying?

  • Intervenció individual (amb l’agressor, la víctima o l’espectador)
  • Intervenció grupal (grup classe o uns altres: educant en valors, entrenant habilitats socials i assertivitat, millora de l’autocontrol, millora de l’autoestima, resolució de conflictes).



Escola Bressol
Seguim intentant aconseguir una nova escola bressol municipal al barri al C/Andrea Dòria.

Seguim lluitant per millorar les instalacions de l'Escola Bressol La Mar

Seguim lluitant pel manteniment de l'Escola Bressol de l'Escola Sant Joan Baptista.

Educació Infantil

Escola Mediterrània
Col·laboració estreta.

Escola Alexandre Gal·li
Col·laboració estreta.

Escola Sant Joan Baptista
Col·laboració estreta.

Educació Primària


Escola Mediterrània
Col·laboració estreta.


Escola Alexandre Gal·li
Col·laboració estreta.


Escola Sant Joan Baptista
Col·laboració estreta.


E.S.O.

Institut Joan Salvat - Papasseit 
Col·laboració estreta.

Institut Sant Joan Baptista
Col·laboració estreta.

Batxillerat

Institut Joan Salvat - Papasseit 
Col·laboració estreta.

La Salle Barceloneta
Col·laboració estreta.

Formació Profesional (CFGM / CFGS)
Seguim lluitant per aconseguir més FP al barri.

La Salle Barceloneta
Col·laboració estreta.

Institut Narcís Monturiol
Col·laboració estreta.

Institut de Nautica de Barcelona
Col·laboració estreta.

Universitat

Campus - La Mar
Col·laboració estreta.

Facultat de Nàutica de Barcelona
Col·laboració estreta.

Cursos amb la Confraria de Pescadors
Col·laboració estreta.

Proa a la Mar
Barceloneta Proa a la Mar és el projecte de desenvolupament local del pla comunitari de la Barceloneta que sorgeix d'una iniciativa veïnal entorn de l'ocupació. La Barceloneta és un barri de classe treballadora que està sofrint una transformació radical de la seva economia a causa de l'impacte del model econòmic de ciutat i del model de turisme. Amb la crisi, el barri ha vist créixer la desocupació i l'empobriment de moltes famílies. En 2012, en el marc del pla comunitari, un grup de veïns estableix la Taula d’ocupació de la Barceloneta, des de la qual s'impulsen mesures concretes per a l'ocupació. En concret, es posa en contacte als aturats del barri amb els negocis locals, amb l'objectiu de fomentar la contractació de proximitat. La iniciativa és un èxit, però depèn en gran manera del treball voluntari dels veïns implicats en aquesta, Això, unit a la temporalitat de les contractacions fa que la mesura es replantegi des de la urgència cap al mitjà i llarg termini. Com a resultat, s'inicia un procés de reflexió entre veïns i entitats del barri que dóna lloc al Pacte per l'ocupació i el desenvolupament local de la Barceloneta 2015-2020.